Rosas de papel en el Día del Libro.Roses de paper en el Dia del Llibre.

El 23 de abril es un día simbólico para la literatura mundial, ya que en este día y en el año de 1616 fallecieron personalidades como Miguel de Cervantes, William Shakespeare y el Inca Garcilaso de la Vega. Fue la UNESCO quien decidió celebrar en todo el mundo el Día Internacional del Libro, aprobándolo en su conferencia general celebrada en París en 1995, para rendir un homenaje universal a los libros y autores.

El objetivo de esta celebración es el de fomentar la lectura, la industria editorial y la protección de la propiedad intelectual por medio del derecho de autor. Desde el año 2008 más de cien países celebran este día.

Este año, nosotros hemos querido aportar a esta celebración un pequeño homenaje al poeta valenciano Vicent Andrés Estellés, regalando a los vecinos de Torrent uno de sus textos más especiales: “Cançó de la rosa de paper”. Jesús Ros, junto a miembros de la candidatura socialista, compartió con los vecinos de Torrent esta poesía desde primera hora de la mañana en las entradas de metro de la ciudad, regalando a los más madrugadores un marcapáginas para que acompañe a sus lecturas favoritas. También visitaron las librerías de nuestra ciudad para charlar y compartir inquietudes con los libreros torrentinos, agentes fundamentales en el sector cultural torrentino.

 

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Vicent Andrés Estellés.

 El 23 d’abril és un dia simbòlic per a la literatura mundial, ja que en aquest dia i l’any de 1616 van morir personalitats com Miguel de Cervantes, William Shakespeare i l’Inca Garcilaso de la Vega. Va ser la UNESCO qui va decidir celebrar a tot el món el Dia Internacional del Llibre, aprovant-ho en la seua conferència general celebrada a París en 1995, per a rendir un homenatge universal als llibres i autors.

L’objectiu d’aquesta celebració és el de fomentar la lectura, la indústria editorial i la protecció de la propietat intel·lectual per mitjà del dret d’autor. Des de l’any 2008 més de cent països celebren aquest dia.

Enguany, nosaltres hem volgut aportar a aquesta celebració un petit homenatge al poeta valencià Vicent Andrés Estellés, regalant als veïns de Torrent un dels seus textos més especials: “Cançó de la rosa de *paper”. Jesús Ros, al costat de membres de la candidatura socialista, va compartir amb els veïns de Torrent aquesta poesia des de primera hora del matí en les entrades de metre de la ciutat, regalant als més madrugadors un marcapàgines perquè acompanye a les seues lectures favorites. També van visitar les llibreries de la nostra ciutat per a xarrar i compartir inquietuds amb els llibrers torrentins, agents fonamentals en el sector cultural torrenti.

 

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Vicent Andrés Estellés.